La humitat als murs de pedra d'una masia sol venir del terra, que puja per capil·laritat, o de juntes refetes amb ciment, que no deixen respirar el mur. La solució passa per netejar la pedra amb aigua a baixa pressió, retirar el morter de ciment i rejuntar amb morter de cal hidràulica natural.
Taques fosques a la part baixa de la paret, una pols blanca que surt entre les pedres, molsa que no marxa mai, arrebossats que s'esquerden i cauen. Són els senyals que veiem més sovint quan visitem masies a la Garrotxa i a la Selva. La bona notícia és que gairebé sempre tenen solució, i que la neteja i el tractament es poden fer sense malmetre una pedra que fa segles que aguanta.
Per què fan humitat els murs de pedra d'una masia?
Un mur de pedra antic està fet per absorbir aigua i tornar-la a deixar anar, i per això la humitat als murs de pedra només és un problema quan aquest cicle es trenca. Aquestes són les causes més habituals:
Causa
Com es veu
Què cal fer
Humitat per capil·laritat (puja del terra)
Franja fosca o tacada a la part baixa, fins a un metre d'alçada aproximadament; sals blanques
Treure els morters impermeables i, si cal, drenar el perímetre
Juntes refetes amb ciment
La pedra es desfà o s'esquerda al voltant de les juntes; humitat atrapada
Buidar les juntes i rejuntar amb morter de cal
Filtracions des de dalt
Taques sota la teulada, al costat dels baixants o de finestres
Revisar teulada, canals i ampits abans de tocar el mur
Vegetació i ombra
Molsa, líquens i arrels entre les pedres, sobretot a la cara nord
Neteja amb raspall i biocida, i control de la vegetació
Terreny recolzat al mur
Paret sempre molla per la cara que toca a terra
Drenatge i separació entre el terreny i el mur
Com saber d'on ve la humitat als murs de pedra?
La pista principal és on apareix la taca. Si comença a terra i puja de manera més o menys uniforme, gairebé sempre és capil·laritat. Si apareix a dalt, al voltant d'una finestra o sota un baixant, l'aigua entra des de fora.
Capil·laritat: taca a la part baixa, línia d'humitat força horitzontal, sals blanques (eflorescències) i arrebossat que es bufa.
Filtració: taca localitzada, que empitjora quan plou i millora en temps sec.
Condensació: taques a l'interior, a les cantonades i darrere dels mobles, sobretot a l'hivern en estances poc ventilades.
Si no és clar, val la pena que un professional ho miri abans de començar. Netejar un mur que té una filtració sense resoldre-la és feina perduda.
Com netejar un mur de pedra sense fer-lo malbé?
La regla és començar sempre pel mètode més suau i només pujar d'intensitat si cal. Aquest és l'ordre que seguim:
Raspallat en sec amb raspall de fibra o de niló per treure la pols, la terra i la vegetació solta. Mai amb raspall metàl·lic sobre pedra tova.
Aigua a baixa pressió, de baix a dalt i per trams. L'aigua a pressió és el mètode més habitual per netejar façanes de pedra, però en un mur antic cal moderar-la perquè no s'endugui el morter de les juntes.
Biocida específic on hi ha molsa o líquens, deixant-lo actuar el temps que indiqui el fabricant abans d'esbandir.
Repàs de juntes: un cop neta la pedra, es veu clarament quines juntes estan buides o refetes amb ciment.
Què evitar: el raig de sorra i els productes àcids. La sorra erosiona la cara de la pedra i obre porus que després absorbeixen més aigua. Els àcids poden alterar el color i l'aspecte de la superfície, sobretot en pedres calcàries. En la pedra volcànica de la Garrotxa també convé ser prudent, perquè és porosa i el dany no es pot desfer.
Per què no s'ha de rejuntar amb ciment?
Perquè el ciment és més dur i menys transpirable que la pedra antiga. L'aigua que entra al mur ja no pot sortir per les juntes i acaba sortint per la pedra, que és la peça que es degrada. Per això, en rehabilitació es fan servir morters de cal hidràulica natural, que deixen evacuar el vapor d'aigua cap a l'exterior.
Les recomanacions tècniques de l'associació de fabricants de morters ANFAPA per tractar humitats amb cal són clares:
Fer els reompliments i reparacions amb morter de cal hidràulica natural, evitant el ciment.
Retirar l'arrebossat malmès com a mínim mig metre per sobre de la marca d'humitat.
Aplicar el morter nou per capes fins a un gruix final d'entre 2 i 4 cm.
Si s'ha de pintar, fer-ho amb pintures transpirables, per exemple de base silicat.
Com a referència general, la neteja de façanes a Espanya se situa entre 5 i 30 € per m², segons el material, la superfície i el mètode, d'acord amb les dades de Cronoshare (gener de 2026). En un mur de masia, el preu final depèn sobretot de tres coses:
Si només cal netejar o també buidar i refer juntes amb cal.
L'alçada i l'accés: no és el mateix un marge a peu de camí que una façana de tres plantes amb bastida.
Si cal resoldre abans una filtració o fer un drenatge perimetral.
Per això, abans de donar un preu, sempre mirem el mur. Moltes vegades n'hi ha prou amb unes fotos per fer una primera valoració.
Preguntes freqüents
Puc netejar un mur de pedra amb una hidronetejadora?
Sí, però a baixa pressió, mantenint distància i sense dirigir el raig directament a les juntes. Una pressió alta s'endú el morter de cal i pot arrencar la capa superficial de pedres toves. Si el mur és antic o la pedra es desfà, és millor deixar-ho en mans d'un professional.
És bo pintar o impermeabilitzar un mur de pedra per dins?
No amb pintures plàstiques ni impermeabilitzants que tanquin el porus. Atrapen la humitat dins del mur i l'empenyen cap a altres zones. Si cal un acabat, ha de ser transpirable: morter de cal o pintura de silicat.
Quant tarda a assecar-se un mur després del tractament?
Depèn del gruix del mur, de l'orientació i de l'època de l'any. Un mur gruixut de masia pot trigar setmanes o mesos a assecar-se del tot. Durant aquest temps és normal que surtin algunes sals a la superfície, que es retiren en sec amb un raspall.
Cal permís de l'ajuntament per netejar o rejuntar un mur?
Depèn del municipi i de l'abast de l'obra. Una neteja sol no requerir tràmits, però rejuntar una façana o col·locar una bastida acostuma a necessitar com a mínim una comunicació prèvia d'obres. Si la masia està catalogada, cal consultar-ho abans amb l'ajuntament.
Per què surt una pols blanca entre les pedres?
Són eflorescències: sals que l'aigua dissol a l'interior del mur i que es queden a la superfície quan l'aigua s'evapora. Indiquen que el mur està movent humitat. Es netegen en sec, però tornaran a sortir mentre no es resolgui l'origen de l'aigua.
Necessites que mirem el teu mur?
Si tens problemes d'humitat als murs de pedra de la teva masia, t'hi podem ajudar. A Construccions Susqueda treballem la pedra a la Garrotxa i a la Selva: murs, marges de pedra seca i rehabilitació de masies. Envia'ns unes fotos del mur i et direm què necessita, o contacta amb nosaltres i passarem a veure'l sense compromís. També ens pots trucar al 620 415 857.
Un mur de pedra seca ben construït pot aguantar segles sense intervenció. Però quan comença a fallar, ho fa d'una manera característica: lentament al principi, de manera sobtada al final. El problema és que el moment en què el mur cau ja no és moment de reparació —és moment de reconstrucció, que és molt més costosa. Identificar els senyals a temps és la diferència entre una reparació puntual i una obra major. Aquí tens els sis senyals que indiquen la reparació de murs de pedra seca.
Si pots veure pedres que sobresurten de la línia del mur o que s'han mogut de la seva posició, el mur ha perdut l'equilibri intern. Les pedres d'un mur de pedra seca no es mantenen per adhesió sinó per pressió i encaix: quan una es mou, allibera la pressió sobre les adjacents i desencadena un efecte en cadena.
Una sola pedra sortida no és una catàstrofe, però és un avís que cal actuar abans que n'hi hagin tres o quatre.
2. Inclinació visible
Un mur de pedra seca té una lleugera inclinació cap al terreny que conté: és el seu disseny. Però si la inclinació ha augmentat visiblement —si el mur s'inclina cap enfora— significa que la pressió del terreny ha superat la capacitat de contenció. Quan la inclinació és visible a simple vista, el col·lapse pot ser qüestió de setmanes.
3. Buits o forats a la base
La base d'un mur de pedra seca és la seva part més crítica. Si apareixen buits o pedres que falten a les filades inferiors, el mur está descalçant-se: perd el suport des de sota. Aquesta situació és urgent perquè la gravetat treballa en contra del mur en tot moment.
4. Vegetació que creix dins del mur
Molses i líquens en superfície no fan mal —de fet, sovint indiquen que la pedra té la humitat adequada. El problema arriba quan hi ha arbustos o arbres joves creixent entre les pedres. Les arrels creixen i fan palanca: una arrel de 2 centímetres pot acabar separant dues pedres de 30 quilos.
Si veus vegetació llenyosa que neix des de dins del mur, treure-la de seguida és molt més fàcil que reparar el dany que farà si se li deixa créixer.
5. Acumulació de terra o runa a la base exterior
Un mur de pedra seca deixa passar l'aigua entre les pedres. Si veus que la terra s'acumula al peu exterior del mur —especialment després de pluges— és senyal que el mur ha deixat de drenar correctament. L'aigua s'acumula darrere, augmenta la pressió i empeny el mur cap enfora.
6. Trams que han caigut i no s'han reparat
Aquest és el senyal més obvi però també el més perillós si s'ignora. Un tram ensorrat no és un problema aïllat: és una bretxa per on s'escola la terra i una zona de debilitat que concentra la pressió sobre els trams adjacents. Cada hivern que passa sense reparació, l'ensorrada s'amplia.
Reparació vs. reconstrucció: quan és cada cosa
La regla general és senzilla: com més aviat s'actua, menys obra cal.
Reparació puntual — Adequada quan hi ha pedres desplaçades o un tram curt afectat. Es resol sense enderrocar el conjunt.
Reconstrucció parcial — Quan un tram llarg ha perdut la geometria o la base s'ha mogut. Cal enderrocar el tram afectat i refer-lo des de baix.
Reconstrucció total — Quan el mur ha ensorrat o ha perdut l'estabilitat estructural de base. En aquests casos, intentar "pegatejar" és llençar diners.
Si no estàs segur de quin cas és el teu, la millor opció és una visita tècnica que ho valori in situ.
Quan contactar amb un especialista
Si reconèixes dos o més dels senyals anteriors en el mateix mur, no ho deixis per a la propera temporada. Els murs de pedra seca empitjoren de manera accelerada: el que ara és una reparació d'un dia es pot convertir en una obra d'una setmana si s'espera fins a la tardor.
El novembre de 2018, la UNESCO va inscriure la tècnica de la pedra seca a la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Vuit països europeus —Croàcia, Xipre, França, Grècia, Itàlia, Eslovènia, Espanya i Suïssa— van presentar conjuntament la candidatura. Era el reconeixement oficial d'alguna cosa que els constructors de la Garrotxa, del Ripollès i de la Selva han sabut sempre: que fer una paret sense morter i que aguanti segles és una habilitat que requereix anys d'aprenentatge i un coneixement profund del territori.
Què reconeix exactament la UNESCO
La UNESCO no protegeix els murs en si —no ho pot fer, perquè n'hi ha milions arreu d'Europa. El que protegeix és el saber fer: la transmissió de la tècnica de generació en generació, el coneixement sobre com triar la pedra, com col·locar-la, com gestionar el drenatge i com llegir el terreny per decidir on i com construir.
Aquesta distinció és important. Significa que la tècnica és patrimoni viu, no un vestigi arqueològic. I que depèn de qui la practica que continuï existint.
La Garrotxa, un territori de pedra seca
A la Garrotxa, la pedra seca no és una curiositat antropològica: és part estructural del paisatge. Els murs de pedra volcànica —basalt i escòries— que delimiten camps, camins i finques han estat construïts durant segles seguint els mateixos principis que avui reconeix la UNESCO.
La pedra volcànica de la zona té característiques particulars que fan que la tècnica s'adapti: les peces irregulars exigeixen un encaix més acurat que la pedra calcària, però el resultat és un mur amb una densitat i una estètica úniques al territori. Qui ha après a treballar pedra volcànica a la Garrotxa ha après quelcom que no s'ensenya en cap manual.
[INTERNAL LINK: /murs-de-pedra-seca-la-garrotxa/ "Veure el nostre treball en murs de pedra seca a la Garrotxa"]
Per quina raó la tècnica es perd
El reconeixement de la UNESCO va acompanyat d'una preocupació: la tècnica de la pedra seca s'està perdent. Les causes són les mateixes a tot Europa:
Abandó agrícola: sense la necessitat de mantenir terrenys conreats, els murs deixan de tenir funció i ningú els repara.
Substitució per materials moderns: el formigó és més ràpid i aparentment més econòmic a curt termini.
Falta de relleu generacional: pocs joves aprenen l'ofici perquè el mercat laboral no ha valorat adequadament aquest coneixement fins fa poc.
Quan un paleta especialitzat en pedra seca es jubila sense haver transmès la tècnica, es perd quelcom que no es pot recuperar llegint un llibre.
Com treballem per preservar-la
A Construccions Susqueda hem fet de la pedra seca l'eix central de la nostra activitat. No perquè sigui una tendència o una etiqueta de màrqueting, sinó perquè és la tècnica que coneixem a fons i la que millor respon a les necessitats del territori on treballem.
Cada projecte de construcció o restauració de murs de pedra seca és, al mateix temps, una pràctica activa de la tècnica. I cada encàrrec és una oportunitat per fer-la visible: perquè els clients entenguin el que estan demanant, valorin el temps que requereix i decideixin invertir en alguna cosa que durarà molt més que qualsevol alternativa moderna.
El reconeixement de la UNESCO és un argument addicional, però no el principal. El principal és la qualitat del resultat.
La pedra seca, avui
La tècnica de la pedra seca no és una relíquia. És la solució constructiva amb el millor balanç de durabilitat, drenatge, integració paisatgística i absència de manteniment per a murs, marges, camins i espais exteriors en entorns naturals. El fet que sigui antiga no la fa obsoleta: la fa provada.
Si tens un projecte on la pedra seca pot ser la resposta adequada, parlem-ne.
Les feixes de pedra seca —aquelles terrasses escalonades que ressegueixen els pendents de la Garrotxa— són molt més que una tècnica constructiva. Són la manera que van trobar els pagesos de fer productiu un terreny que, sense intervenció, no servia per a res. Avui molts d'aquests marges de pedra seca s'han degradat o ensorrat, i la demanda de recuperació és creixent: tant per conrear-les de nou com per mantenir l'estètica i evitar l'erosió.
Què és un marge de pedra seca?
Un marge és un mur de pedra seca construït horitzontalment en un terreny inclinat per crear una plataforma plana —la feixa— on es pot conrear, plantar o simplement estabilitzar el sòl. Cada marge aguanta el pes de la terra de la terrassa superior i permet el drenatge natural de l'aigua de pluja.
La seva lògica és senzilla però l'execució és exigent: el marge ha de suportar la pressió de la terra, resistir les arrels, gestionar l'escorrentia i no cedir davant els canvis de temperatura. Tot això sense morter.
Per quina raó es degraden els marges
La majoria de marges antics de la Garrotxa estan en mal estat per una combinació de causes:
Abandó agrícola: sense ús ni manteniment, la vegetació s'infiltra entre les pedres i les desplaça.
Arrels d'arbres: una arrel que creix dins del marge és capaç d'enfonsar-ne trams sencers.
Pluges intenses: un episodi de pluja fort pot arrossegar pedres soltes i obrir bretxes per on s'escola tota la terra de la terrassa.
Trepitjada d'animals: en finques amb bestiar, el pas constant per dalt del marge en desestabilitza la part superior.
Un marge que ha perdut una pedra no és un problema menor: és el punt de partida d'un ensorrada progressiva si no s'actua aviat.
Quan es pot reparar i quan cal reconstruir
No tots els marges degradats necessiten ser enderrocats i refets de zero. La decisió depèn del grau d'afectació:
Reparació parcial — Si el marge conserva la seva geometria i l'ensorrada és localitzada (un o dos trams), es pot resoldre reposant les pedres caigudes i reforçant les zones febles. És l'opció més econòmica i habitual.
Reconstrucció total — Quan el marge ha perdut la inclinació correcta, les pedres de travessament han cedit o hi ha hagut un moviment de terres important, la intervenció ha de ser completa. Reconstruir sobre un marge ensorrat sense treure'l comporta repetir el problema en pocs anys.
El procés de recuperació d'una feixa
La recuperació d'un marge de pedra seca segueix sempre la mateixa lògica: primer entendre per quina raó ha fallat, després intervenir de manera que no torni a passar.
Els passos habituals en una intervenció:
Retirada de la pedra caiguda i classificació — Les pedres aptes per reutilitzar es separen de les que estan trencades o erosionades.
Consolidació de la base — Si el fonament s'ha mogut, es reestableix la cota i la inclinació correctes.
Recol·locació capa per capa — Cada filada es recompon seguint la tècnica tradicional: pedres grosses a baix, travessament cada dues o tres filades, falques per eliminar balanceig.
Revisió del drenatge — Es comprova que l'aigua tingui sortida lateral i no s'acumuli darrere el marge.
On treballem
Recuperem marges i feixes de pedra seca a la Garrotxa, la Selva. Si tens una finca amb terrenys en pendent o feixes abandonades, posem-nos en contacte per valorar l'estat i proposar-te la intervenció adequada.
Un terreny en pendent sense contenció perd terra a cada pluja intensa. L'erosió desplaça el sòl, els camins s'esfondren i els jardins o camps agrícoles es tornen inutilitzables. Els murs de contenció de pedra seca són una de les solucions més antigues i eficaces per resoldre aquest problema, i segueixen sent avui la tria preferida a la Garrotxa per la seva durabilitat, integració paisatgística i baix manteniment.
Quan cal un mur de contenció?
No tots els pendents necessiten intervenció, però hi ha situacions en què construir un mur de contenció és imprescindible:
Erosió visible: si cada hivern perds terra o apareixen solcs al talús, el pendent no s'aguanta sol.
Terreny que cedeix: moviments de terra, fisures o assentaments indiquen inestabilitat estructural.
Zona de conreu en pendent: les feixes agrícoles tradicionals de la Garrotxa es construïen precisament amb pedra seca per crear plataformes cultivables en terrenys inclinats.
Accessos i camins: un mur lateral estabilitza el voral dels camins rurals i evita esllavissades.
Jardins i espais exteriors: quan es vol aprofitar un desnivell per crear terrasses o zones d'estada.
Per quina raó la pedra seca és millor que el formigó en molts casos
La primera alternativa que es planteja sovint és un mur de formigó o de blocs. Però en entorns rurals i naturals com la Garrotxa, la pedra seca presenta avantatges estructurals i mediambientals que el formigó no pot igualar.
Drenatge natural. Un mur de pedra seca deixa passar l'aigua entre les pedres, eliminant la pressió hidrostàtica que s'acumula darrere d'un mur de formigó. Sense drenatge adequat, un mur impermeable acaba cedint. La pedra seca gestiona l'aigua de manera passiva i permanent.
Flexibilitat estructural. Davant dels moviments del terreny —dilatació tèrmica, gelades, assentaments lleugers— un mur de pedra seca s'adapta sense trencar-se. Un mur rígid de formigó fissura.
Integració en el paisatge. A la Garrotxa, la pedra volcànica és l'element natural del territori. Un mur de contenció en basalt o escòria volcànica és invisible dins del paisatge; un mur de formigó ho marca tot amb una cicatriu.
Durabilitat. Construïts correctament, els murs de pedra seca duren segles sense intervenció. Els murs de formigó necessiten manteniment, reparació de fissures i, sovint, substitució al cap d'algunes dècades.
Com es construeix un mur de contenció de pedra seca
La tècnica és diferent a la d'un mur de delimitació. Un mur de contenció treballa contra la pressió constant del terreny, de manera que la base, la inclinació i la selecció de pedres són crítiques.
Els punts clau del procés:
Excavació i preparació de la base — La fonamentació ha d'arribar a terra ferma, sota la capa de sòl vegetal. Una base inestable condemna el mur.
Inclinació cap al terreny — El mur no és vertical: s'inclina lleugerament cap enrere (talús) per contrarestar la pressió del terreny.
Pedres de travessament — Cada cert nombre de filades s'incorporen pedres llargues que penetren cap al terreny i ancoren el mur. Sense elles, el mur es descalça per la base.
Material de drenatge posterior — Darrere del mur s'hi col·loca una capa de grava que canalitza l'aigua cap avall i evita que s'acumuli pressió.
Corona de tancament — Les filades superiors es resolen amb pedres planes que protegeixen l'estructura de les pluges.
On treballem
Construïm i restaurem murs de contenció de pedra seca a la Garrotxa, la Selva i comarques veïnes. Tant en finques agrícoles com en jardins particulars, masies i espais públics.
Si tens un terreny en pendent que necessita estabilització, el primer pas és una visita per avaluar el pendent, el tipus de sòl i la solució més adequada.
Cada masia, cada mur de pedra seca i cada façana de pedra volcànica que es conserva a la Garrotxa explica centenars d'anys d'història. Però el temps, la humitat i l'abandó passen factura: esquerdes, cobertes malmeses, murs que cedeixen. La rehabilitació de construccions antigues és el camí per recuperar tot allò que val la pena preservar, sense perdre l'ànima de l'edifici original.
Rehabilitar no és reformar
Quan es parla de rehabilitació de construccions antigues, l'objectiu no és modernitzar a qualsevol cost, sinó consolidar, reparar i recuperar amb criteris tècnics que respectin els materials i les tècniques originals. Cada pedra, cada junta i cada biga té un comportament específic que no s'improvisa. A Catalunya, les intervencions en edificis de valor patrimonial sovint requereixen llicència especial i informe tècnic previ.
Els murs de pedra seca són el tret més característic del paisatge de la Garrotxa. Construïts sense morter ni argamassa, la seva estabilitat depèn de la tria i col·locació precisa de cada pedra. La restauració exigeix saber quines pedres fan de clau, com gestionar el drenatge posterior i quin gruix ha de tenir cada filada. No és una feina que es pugui fer sense experiència específica en la tècnica tradicional.
La pedra volcànica de la Garrotxa —basalt i escòries volcàniques— és un material noble i durador, però vulnerable a la humitat i als canvis de temperatura. La intervenció correcta consisteix a sanar les juntes amb morters de calç compatibles i substituir peces amb pedra del mateix origen geogràfic per garantir la continuïtat estructural i visual.
Cobertes tradicionals
Una coberta en mal estat és l'origen de la majoria de patologies en masies antigues: podriment de bigues, disgregació de murs, fongs. En la rehabilitació de masies i patrimoni rural, la coberta sol ser la primera intervenció prioritària. Recuperar la teula àrab i millorar l'aïllament tèrmic sense trencar l'estètica original és possible amb el criteri tècnic adequat.
Les fases del procés
Una rehabilitació ben planificada segueix sempre la mateixa seqüència:
Inspecció i diagnòstic — Visita tècnica per identificar patologies i establir prioritats.
Proposta i pressupost — Descripció detallada de les actuacions, materials i terminis.
Gestió de permisos — Llicències municipals i, si cal, coordinació amb el Departament de Cultura per a edificis catalogats.
Intervenció per fases — Actuar per zones permet controlar la qualitat i adaptar-se als imprevistos que sempre apareixen en edificis antics.
Acabats i integració — Neteja de paraments i tractaments hidròfugs que protegeixen sense modificar l'aspecte de la pedra.
Per quina raó triar especialistes locals
A la Garrotxa, la rehabilitació de construccions antigues requereix conèixer els materials de la zona, les tècniques constructives locals i la normativa aplicable. A Construccions Susqueda treballem exclusivament a la Garrotxa i comarques properes: coneixem els materials perquè els hem vist envellir i fallar, i les tècniques perquè les hem après dels constructors que les van desenvolupar.
Comença amb una visita tècnica
Si tens una masia, un mur o qualsevol construcció antiga que necessita atenció, el primer pas és un diagnòstic real. T'oferim una visita tècnica per avaluar l'estat de l'edifici i proposar-te les actuacions prioritàries, amb un pressupost clar i sense sorpreses.
Treballem a la Garrotxa, el Ripollès, la Selva i comarques veïnes.
Per oferir una millor experiència, utilitzem tecnologies com a galetes per emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El vostre consentiment per a aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com el comportament de navegació o els identificadors únics en aquest lloc. No donar el seu consentiment o retirar-lo podria afectar negativament certes característiques i funcions.
Funcional
Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
L'emmagatzematge tècnic o l'accés és necessari amb la finalitat legítima d'emmagatzemar preferències que no siguin sol·licitades pel subscriptor o usuari.
Estadístiques
L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.The technical storage or access that is used exclusively for anonymous statistical purposes. Without a subpoena, voluntary compliance on the part of your Internet Service Provider, or additional records from a third party, information stored or retrieved for this purpose alone cannot usually be used to identify you.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
