El novembre de 2018, la UNESCO va inscriure la tècnica de la pedra seca a la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Vuit països europeus —Croàcia, Xipre, França, Grècia, Itàlia, Eslovènia, Espanya i Suïssa— van presentar conjuntament la candidatura. Era el reconeixement oficial d'alguna cosa que els constructors de la Garrotxa, del Ripollès i de la Selva han sabut sempre: que fer una paret sense morter i que aguanti segles és una habilitat que requereix anys d'aprenentatge i un coneixement profund del territori.
Què reconeix exactament la UNESCO
La UNESCO no protegeix els murs en si —no ho pot fer, perquè n'hi ha milions arreu d'Europa. El que protegeix és el saber fer: la transmissió de la tècnica de generació en generació, el coneixement sobre com triar la pedra, com col·locar-la, com gestionar el drenatge i com llegir el terreny per decidir on i com construir.
Aquesta distinció és important. Significa que la tècnica és patrimoni viu, no un vestigi arqueològic. I que depèn de qui la practica que continuï existint.
La Garrotxa, un territori de pedra seca
A la Garrotxa, la pedra seca no és una curiositat antropològica: és part estructural del paisatge. Els murs de pedra volcànica —basalt i escòries— que delimiten camps, camins i finques han estat construïts durant segles seguint els mateixos principis que avui reconeix la UNESCO.
La pedra volcànica de la zona té característiques particulars que fan que la tècnica s'adapti: les peces irregulars exigeixen un encaix més acurat que la pedra calcària, però el resultat és un mur amb una densitat i una estètica úniques al territori. Qui ha après a treballar pedra volcànica a la Garrotxa ha après quelcom que no s'ensenya en cap manual.
[INTERNAL LINK: /murs-de-pedra-seca-la-garrotxa/ "Veure el nostre treball en murs de pedra seca a la Garrotxa"]
Per quina raó la tècnica es perd
El reconeixement de la UNESCO va acompanyat d'una preocupació: la tècnica de la pedra seca s'està perdent. Les causes són les mateixes a tot Europa:
- Abandó agrícola: sense la necessitat de mantenir terrenys conreats, els murs deixan de tenir funció i ningú els repara.
- Substitució per materials moderns: el formigó és més ràpid i aparentment més econòmic a curt termini.
- Falta de relleu generacional: pocs joves aprenen l'ofici perquè el mercat laboral no ha valorat adequadament aquest coneixement fins fa poc.
Quan un paleta especialitzat en pedra seca es jubila sense haver transmès la tècnica, es perd quelcom que no es pot recuperar llegint un llibre.
Com treballem per preservar-la
A Construccions Susqueda hem fet de la pedra seca l'eix central de la nostra activitat. No perquè sigui una tendència o una etiqueta de màrqueting, sinó perquè és la tècnica que coneixem a fons i la que millor respon a les necessitats del territori on treballem.
Cada projecte de construcció o restauració de murs de pedra seca és, al mateix temps, una pràctica activa de la tècnica. I cada encàrrec és una oportunitat per fer-la visible: perquè els clients entenguin el que estan demanant, valorin el temps que requereix i decideixin invertir en alguna cosa que durarà molt més que qualsevol alternativa moderna.
El reconeixement de la UNESCO és un argument addicional, però no el principal. El principal és la qualitat del resultat.
La pedra seca, avui
La tècnica de la pedra seca no és una relíquia. És la solució constructiva amb el millor balanç de durabilitat, drenatge, integració paisatgística i absència de manteniment per a murs, marges, camins i espais exteriors en entorns naturals. El fet que sigui antiga no la fa obsoleta: la fa provada.
Si tens un projecte on la pedra seca pot ser la resposta adequada, parlem-ne.